Comunicat de la CNT/AIT de Fraga en solidaritat amb les persones afectades per la DANA
Durant els darrers dies, les persones que componem el Sindicat hem estat seguint amb impotència i dolor els esdeveniments catastròfics que han tingut lloc en diversos territoris a causa de la DANA, principalment a les províncies de València i Albacete. Centenars de morts, milers de desapareguts, carrers col•lapsats i pobles arrasats. Uns fets que venen determinats per un fenomen de caràcter natural, però amb unes conseqüències evitables que responen a les lògiques del sistema en què vivim. És per això, que a més de lamentar les pèrdues humanes i materials, considerem necessari posar sobre la taula una visió crítica dels fets, així com assenyalar als culpables que van enviar a la mort o van posar en perill tantes vides.
En primer lloc, volem expressar la nostra solidaritat incondicional amb els pobles veïns i germans que han patit aquesta desgràcia. També, fer valdre la ràpida i desinteressada resposta de la gent, evidenciant un cop més que, davant la incompetència i frivolitat d’empresaris i polítics, la classe treballadora només ens tenim a nosaltres mateixos. Una demostració exemplar de l’esperit de suport mutu i acció directa que molts creien desaparegut.
De la mateixa manera, cal destacar la negligent gestió per part de la classe política, que com la majoria d’empreses, van prioritzar la producció per sobre de la seguretat de la població. Negacionisme climàtic, plans urbanístics fruit de l’especulació i col•laboracionisme íntim amb la patronal, en resum, una població abandonada a la seva sort.
En segon lloc, creiem que davant esdeveniments de crisi com aquest, cal mantenir una certa determinació, evitant caure en discursos incendiaris que només pretenen capitalitzar la desgràcia en favor del rèdit polític o econòmic. Malgrat no ser la norma, són moltes les organitzacions que tot i no tenir cap mena d’arrelament en la classe treballadora, han aprofitat la situació per fer ús de la seva potència mediàtica i han abocat tota la maquinària reaccionària sobre un ambient de certa desorientació. Davant això, cal mantenir-nos ferms en els ideals de solidaritat, suport mutu i acció directa i en la convicció que pertanyem a la classe dels oprimits, que el nostre enemic no és ni serà mai el nostre veí, vingui d’on vingui.
Per últim, no podem deixar de banda el context global en el qual se situa aquesta desgràcia. Un context on el sistema de producció capitalista i les lògiques imperants ens aboquen cada cop més cap a l’abisme ecosocial. Un canvi climàtic gairebé irreversible que fa del tan apreciat Mediterrani una bomba de rellotgeria. Una creixent crisi social i bèl•lica on la gent es veu obligada a migrar i on les condicions de vida empitjoren cada cop més, fins i tot per les anomenades classes mitjanes. Davant les paraules buides i la incapacitat de l’esquerra institucional per millorar aquestes condicions, una onada de feixisme i neoliberalisme radical intenta recollir, moltes vegades amb èxit, el malestar de la gent.
Nosaltres, com tot el conglomerat de moviments socials que actuen amb independència política, creiem que no podem seguir esperant que la solució vingui des de la política institucional, la qual sempre prioritzarà els interessos de la burgesia. Molt menys des de la caritat d’empresaris que viuen a anys llum de la realitat. Nosaltres creiem en l’autoorganització obrera, en el sindicalisme de classe i apartidista com a eina d’autodefensa, però també com a eina de trencament i emancipació del sistema que ens condueix a situacions com aquesta.
I és que un sistema que no anteposa la vida sobretot lo altre, està condemnat al desastre.
