Anticarcerari

NO AL 41-BIS – Solidaritat amb Alfredo Cospito

CATALÀ

L’ÚNIC CAMÍ RECORRIBLE

Des del 5 de maig el company anarquista Alfredo Cospito es troba presoner sota el règim del 41-bis. Aquesta mesura ha estat ordenada després de mesos de censura a la correspondència i després de l’operació repressiva Sibilla de novembre del 2021, per la qual ha rebut una ordre d’arrest a la presó. Darrere d’aquest encreuament repressiu de la condició carcerària d’Alfredo, hi ha la clara voluntat de l’Estat de tapar la boca a un company que, a aquests anys d’empresonament, hi ha contribuït molt, amb articles i intervents, al debat anarquista.

El 41-bis és un règim penitenciari dur, creat per aïllar, silenciar i aniquilar el presoner, tractant de portar-lo a la col·laboració amb la justícia. Instituït a finals de la dècada de 1980, inicialment venia aplicat en casos excepcionals de revolta o situacions d’emergència greu dins dels instituts penitenciaris. El 1992, després de la massacre de Capaci, ve estès als detinguts per màfia. Des del 2002 també ve aplicat a els condemnats per terrorisme i subversió, per tant com a instrument de repressió política. Actualment en aquest règim també se’n troben alguns presoners pertanyents a l’organització comunista BR-PCC. Establert originalment com un règim de detenció temporal, d’emergència a emergència, aquesta excepcionalitat ha esdevingut norma. Aquest mecanisme ja s’ha convertit en pa de cada dia per a la major part de la població des de la proclamació de la així anomenada pandèmia. Ara ja és evident: una quan s’ha establert una mesura d’emergència, mai no hi ha marxa enrere.

El trasllat d’Alfredo al 41-bis, igual que les condemnes recents a Juan, de 28 anys per un atac explosiu en una seu de la Lliga Nord, i Anna, condemnada juntament amb Alfredo per massacre política, són una veritable i pròpia advertiment per part de l’Estat: qui difon les pràctiques i les idees anarquistes i revolucionàries és enterrat viu. Les operacions antianarquistes dels darrers anys són també un exemple del cargolament repressiu que estem vivint. Davant això, no podem reduir-nos a rebre de la millor manera possible els cops que ens dóna l’Estat, esperant temps millors.

És urgent posar les bases d’una solidaritat revolucionaria, internacional, que sigui concreta.

Els únics anticossos per enfrontar la catàstrofe a què dia a dia ens condueixen l’Estat i els patrons són una propaganda i una acció que sàpiguen anar a l’arrel, expressant el sentit més íntim de la nostra lluita: la destrucció del que existeix sense cap mediació.

FORA ALFREDO DEL 41-BIS. TOTS LLIURES, TOTES LLIURES
MORT A L’ESTAT, VISCA L’ANARQUIA!

CASTELLANO

EL ÚNICO CAMINO RECORRIBLE

Desde el 5 de mayo el compañero anarquista Alfredo Cospito está prisionero bajo el régimen del 41-bis. Esta medida ha sido ordenada después de meses de censura en la correspondencia y tras la operación represiva Sibilla de noviembre de 2021, por la que ha recibido una orden de arresto en prisión. Detrás de este cruce represivo de la condición carcelaria de Alfredo, existe la clara voluntad del Estado de tapar la boca a un compañero que, a estos años de encarcelamiento, ha contribuido mucho, con artículos e interventos, al debate anarquista.

El 41-bis es un régimen penitenciario duro, creado para aislar, silenciar y aniquilar al prisionero, tratando de llevarlo a la colaboración con la justicia. Instituido a finales de la década de 1980, inicialmente venía aplicado en casos excepcionales de revuelta o situaciones de emergencia grave dentro de los institutos penitenciarios. En 1992, tras la masacre de Capaci, ve extendido a los detenidos por mafia. Desde 2002 también ve aplicado a los condenados por terrorismo y subversión, por tanto como instrumento de represión política. Actualmente en este régimen también se encuentran algunos prisioneros pertenecientes a la organización comunista BR-PCC. Establecido originalmente como un régimen de detención temporal, de emergencia a emergencia, esta excepcionalidad se ha convertido en norma. Este mecanismo ya se ha convertido en pan de cada día para la mayor parte de la población desde la proclamación de la llamada pandemia. Ahora ya es evidente: una cuando se ha establecido una medida de emergencia, nunca hay vuelta atrás.

El traslado de Alfredo al 41-bis, al igual que las condenas recientes a Juan, de 28 años por un ataque explosivo a una sede de la Liga Norte, y Anna, condenada junto a Alfredo por masacre política, son una verdadera y propia advertencia por parte del Estado: quien difunde las prácticas y las ideas anarquistas y revolucionarias es enterrado vivo. Las operaciones antianarquistas de los últimos años son también un ejemplo del atornillado represivo que estamos viviendo. Ante esto, no podemos reducirnos a recibir de la mejor manera posible los golpes que nos da el Estado, en espera de tiempos mejores.

Urge poner las bases de una solidaridad revolucionaria, internacional, que sea concreta.

Los únicos anticuerpos para enfrentar la catástrofe a la que día a día nos conducen el Estado y los patrones son una propaganda y una acción que sepan ir a la raíz, expresando el sentido más íntimo de nuestra lucha: la destrucción de lo que existe sin ninguna mediación.

FUERA ALFREDO DEL 41-BIS. TODOS LIBRES, TODOS LIBRES
MUERTE EN EL ESTADO, ¡VIVA LA ANARQUÍA!