Com cada 1r de Maig, aquest any tornem a sortir als carrers per denunciar les injustícies, tan a nivell laboral com social, i reivindicar una vida digna sense submissió, explotadors, corruptes, paràsits, polítics, militars, guerres imperialistes, fronteres, forces repressives, tortures, presons, fams, propietat privada, destrucció dels ecosistemes i la vida al planeta, suïcidis per la desesperació…
La globalització i el nou ordre mundial amb el que fa anys ens venen amenaçant els oligarques, poderosos, capitalistes, polítics, no para d’avançar. L’avarícia i ànsies de poder de tots aquests no té límits, els seus instints assassins tampoc. Es munten guerres aniquilant vides, territoris, manipulant i comprant les consciències de les persones.
Sempre hi ha hagut revoltes, insurreccions, revolucions de les explotades i desheredades, a les últimes dècades, les revoltes les han reconduït a la seva panacea “la democràcia” la que controlen amb els seus diners, la por, la submissió, mitjançant la repressió i els seus mitjans de comunicació… per a que res canviï. Seguim estant en una Societat on impera la por i la injustícia.
El treball ha sofert un procés ininterromput de precarització i uns quants s’han fet molt, molt rics i molts molt, molt pobres.
A tot això, han contribuït les organitzacions d’esquerra al llarg de tota la seva història, sempre han col·laborat amb l’Estat i les seves institucions. Els seus discursos en favor de l’Estat del benestar, el creixement econòmic i el model productiu capitalista han estat definitius per esborrar de la consciència de les treballadores la seva històrica tradició de lluita a favor de destruir l’Estat i qualsevol institució que defensi l’explotació humana.
Els governants, ens diuen que erradicaran la pobresa, les injustícies socials, les reformes laborals, la Llei Mordassa, els CIEs, la precarietat als llocs de treball, que mantindran el poder adquisitiu de les pensions, hi haurà habitatge per tothom, sanitat i ensenyament de qualitat… a l’hora de la veritat s’ho passen pel folre. Ells si que mantenen el poder adquisitiu amb la corrupció i els sous que es posen.
Des de CNT-AIT fem una crida a tota la societat per a que s’organitzi i deixi de somniar amb falses promeses de bonança que ofereix el sistema. Si realment volem aconseguir un model de societat, basat en la igualtat econòmica i la justícia social, hem d’acabar amb el doble jou al que ens sotmet l’Estat i el Capital. Totes les persones pobres i desheretades del món tenim interessos i necessitats comunes i hem de buscar un model que ens permeti organitzar-nos horitzontalment, sense líders ni capitostos, allunyant-nos de les estructures polítiques, tal i com reclama el sindicalisme revolucionari.
